EL FOC I LA FUSTA EN ELEMENTS CONSTRUCTIUS
Una de lesmesures de seguretat que s’està imposant ésla utilització de materials a prova de foc per aconstruccions, com a mitjà de protecció passiva. Un dels materials que més preocupa en aquest sentit ésla fusta, per la seva fàcil combustió. De vegadeses veu ajudadapels tractaments emprats per a la seva protecció, per aquest motiu hi ha productes quees poden emprar per actuar com a barrera davant del foc, constituint una protecció passiva.
El vernís ignífug resisteix l’acció de la flames i evita la propagació del foc. Aquest vernís està compost per resinesde cautxú halogenat modificat amb additiusignífugs que retarden l’acció del foc iels seus efectes. De vegades en aquests productes es confon les propietats que ofereixen, s’ha de diferenciar entre 2 termes: reacció i resistència.
Quina és la diferència entre reacció al foc i la resistència al foc?
La reacció al foc és una característica pròpia d’un material o producte i tracta de significar la magnitud relativa amb la qual aquells poden afavorir l’inici i desenvolupament d’un incendi. La forma d’avaluar aquesta característica és mitjançant assaig normalitzat en laboratori homologat, per la qual es determina la classe de reacció al foc. D’acord amb la norma UNE 23727, les classes són: M0 (material incombustible), M1 (material combustible però no inflamable) i M2, M3 i M4, que corresponen a materials combustibles amb grau creixent d’inflamabilitat.
La resistència al foc és la característica que correspon a una solució constructiva, per la qual es determina la capacitat de resistir a l’acció del foc. La forma d’avaluar aquesta característica és mitjançant assaig normalitzat en laboratori homologat, per la qual es determina el temps de:
- L’estabilitat al foc o capacitat portant (capacitat d’un element constructiu de mantenir durant un temps determinat l’estabilitat o capacitat portant d’ús).
- Absència d’emissió de gasos inflamables a la cara no exposada al foc.
- Estanquitat al pas de flames o gasos calents a la cara no exposada al foc.
- Resistència tèrmica suficient per impedir que a la cara no exposada al foc es produeixin temperatures superiors a les establertes per norma.
La primera condició representa l’estabilitat al foc (EF). Si es compleixen les tres primeres condicions, serà paraflames (PF), i si es compleixen totes, es denominarà resistència al foc
(RF). L’escala de temps normalitzada és: 15, 30, 60, 90, 120, 180 i 240 minuts.
La Codi Tècnic de l’Edificació estableix els temps de resistència segons el tipus d’activitat en l’edifici o local.
En el mercat existeixen molts productes que ajuden a la protecció del foc, però el problema el tenim quan volem protegir una estructura de fusta amb un material incolor, ja que la majoria sempre aporten un colorant que modifica l’acabat final al material tractat.
Doncs be, existeix un sistema denominat WSI, es tracta d’un sistema de vernissos intumescentper a la protecció contra el foc de superfícies de fusta, les qualshagin de ser protegides amb solucionsincolores o transparentsper respectar l’estèticai bellesa pròpiesd’aquest material. Aquest sistema aconsegueix retardar en 16minuts 39 segons la temperatura superficial de la fusta abans que arribi a 300 º C i també millora la reacció al foc de suports de fusta classificatsD aconseguint una millora fins CS2d0 segons Norma UNE–EN 13501-1. Per més informació d’aquest sistema clica aquí.
Comentarios recientes